Has escrit «meteorits», però les Perseides posen meteors al cel, no roques a terra. Cada esclat és un petit fragment de pols o roca del cometa 109P/Swift–Tuttle que es desintegra a l'atmosfera terrestre. El 2026, el màxim principal arribarà durant la nit del 12 al 13 d'agost, poc després de l'eclipsi solar total que travessa part d'Espanya.
1. ¿Meteors, meteoroides o meteorits?
Un meteoroide és el petit cos rocós o polsós mentre continua a l'espai. Quan entra a l'atmosfera terrestre i produeix un rastre lluminós, és un meteor. Només s'anomena meteorit el fragment que sobreviu i arriba a terra. Per tant, observar les Perseides vol dir buscar rastres de llum, no pedres que cauen.
Les Perseides provenen del cometa 109P/Swift–Tuttle. El seu radiant, el punt des d'on sembla que surten els traços, és a la constel·lació de Perseu. Serveix com a referència, però els meteors poden travessar una zona molt més ampla del cel.
2. Quan mirar el 2026
Les Perseides són actives del 17 de juliol al 24 d'agost, amb més activitat al voltant del 13 d'agost. La previsió detallada de l'IMO situa el màxim principal entre les 02:00 i les 04:00 UTC i indica que el màxim ampli pot abastar la nit del voltant. Converteix aquesta franja a l'hora local abans de viatjar; a Espanya i Bèlgica cau abans de l'alba del 13 d'agost.
El calendari celeste de la NASA per al 2026 situa la Lluna nova el 12 d'agost i l'activitat de les Perseides el 13. L'eclipsi i els meteors són esdeveniments diferents: la totalitat només es veu dins de la franja de l'eclipsi, mentre que les Perseides es poden veure des d'una regió molt més àmplia amb cel clar.
3. Un pla pràctic després de l'eclipsi
Si ja ets en un lloc fosc per a l'eclipsi, no recullis tot quan acabi la fase parcial. Espera que el cel s'enfosqueixi, mantén lliure l'horitzó occidental per tornar amb seguretat i posa't còmode amb una cadira reclinable o una manta. Les millors taxes solen arribar més tard i cap a l'alba, quan el radiant és més alt per als observadors de l'hemisferi nord.
- Tria un lloc obert, lluny de llums directes, i deixa que els ulls s'adaptin.
- Mira generalment cap al nord-est, però recorre tot el cel en lloc de fixar-te només en Perseu.
- Porta roba d'abric, aigua i una llum vermella tènue; no cal cap telescopi.
- Anota l'hora, la direcció i la brillantor dels bòlids, però no esperis que cada traç deixi un meteorit.
4. L'expectativa correcta
La taxa horària zenital d'aproximadament 100 és una referència idealitzada per a un cel fosc, el radiant sobre el cap i cap pèrdua d'observació. A la pràctica se'n veuen menys. Els núvols, la boira, els llums propers, els obstacles, les pauses i l'altura canviant del radiant redueixen el recompte.
L'eclipsi ofereix un espectacle programat amb precisió; les Perseides recompensen la paciència, un horitzó clar i quedar-se a fora prou temps perquè el cel mostri què està fent.
«L'eclipsi és el moment programat. La pluja de meteors és el motiu per continuar mirant».